Novatada poètica

Fa un parell de dies va començar la meva carrera com a escriptora frustrada.

Vaig rebre una carta del Centro de Estudios Poéticos de Madrid. M’informava que havia quedat semifinalista en un concurs literari i el meu poema formaria part d'una antologia titulada Amor Eterno. Em felicitaven pel meu gran talent, m’asseguraven que aquest premi internacional donaria impuls a la meva carrera, i em demanaven que verifiqués el text original i que els signés una autorització per a publicar-lo. També m’oferien de comprar un exemplar del llibre a preu de col·laborador (ni més ni menys que quaranta-nou euros), i la possibilitat d'adjuntar un petit perfil personal pagant vint euros més. Tot i que estava molt emocionada, el fet que fos tan car em va semblar estrany. A més, tampoc no sabia quants poemes hi hauria i si em valia la pena, així que vaig decidir investigar l'abast d'aquest centre i les seves publicacions anteriors.

Primerament vaig anar a la seva web i a l'apartat de preguntes hi vaig trobar dues d’interessants: ¿Qué seguridad tengo si les doy los números de mi tarjeta de crédito? y ¿Es un concurso serio? ¿No será otra tomadura de pelo de internet?. A partir d'aquí vaig posar més èmfasi en trobar informació sobre les seves publicacions. A la web apareixien referències del Ministeri d'Hisenda, de Cultura, del Dipòsit Legal, dels seus dominis d’Internet, etc., però tot plegat eren culs de sac. Vaig trobar un parell dels seus títols al Ministeri de Cultura, però hi figurava un sol autor i res no indicava que fossin antologies.
Ja amb la mosca al nas, vaig buscar informació sobre el propi centre i de seguida van aparèixer les paraules timo, estafa, etc. Llegint diferents blogs vaig entendre quin era el negoci: munten un concurs i s’hi presenten una sèrie de persones que deixen les dades de contacte, envien la mateixa carta a tots els participants, i els ofereixen de comprar exemplars del llibre on apareixen. L’estafa recau en el fet que només publiquen els poemes dels autors que paguen, i tan sols fan una tirada amb els exemplars justos per a aquests mateixos autors. El llibre no està enlloc més. El Centro de Estudios Poéticos no és més que una impremta encoberta d’editorial. Per a no aixecar sospites, copien títols de llibres que ja han estat publicats.

A la carta et diuen que el seu Comitè de Selecció t’ha catalogat com a semifinalista (categoria aplicable a tots els participants), et venen el llibre a preu de col·laborador (de fet és l’únic preu), i t’informen que tan sols publiquen una petita fracció dels poemes que reben (sense especificar res més). T’asseguren que no tens cap obligació de pagar una quota per a la publicació ni de comprar un exemplar i que, en cas que n'adquiereixis un i no t'agradi, et tornen els diners. Amb evident cinisme afirmen que el llibre “engrosará favorablemente su biblioteca y será un tesoro familiar o un regalo personal de alto valor”, i t’insten a incloure el teu perfil perquè així “los medios de comunicación y el público en general, estarán informados sobre sus motivaciones, el significado que tiene la poesia en su vida, la historia detrás del poema y su punto de vista filosófico”.

Llegint diferents testimonis de víctimes per Internet vaig trobar el d’una noia que va participar tres vegades en tres concursos diferents del Centro de Estudios Poéticos, i en totes tres ocasions va rebre la mateixa carta. No va voler pagar per cap exemplar del llibre, ni tan sols a la tercera vegada, que va guanyar el concurs, rebent els pertinents cent cinquanta euros de premi. Un amic seu, que també va participar i també va rebre la carta, sí que va voler un exemplar i així van poder comprovar, bocabadats, com a l’antologia no constava el poema de la guanyadora. Un altre participant es va molestar a anar a l’adreça que donen a la web i a la carta, Carrer Pedro Texeira 10 MBE, 28020, Madrid. Com era d’esperar, allà no hi ha cap editorial, encara que està per veure que no tinguin el local en algun dels pisos. En tot cas, hi ha d'haver algú que de tant en tant es passi per allà a recollir el correu.

El que sí que és segur és que tot plegat es tracta d’una vulgar estafa. I encara que entenc que trobar-se amb una cosa així és indignant i desalentidor, al menys aquestes persones se n’han adonat. Cal pensar, però, en moltes altres que hi han caigut de quatre potes. En la mateixa recerca també vaig topar amb un munt d'entrades i publicacions de gent absolutament emocionada perquè havia rebut la carta. Gent gran, que potser creia que ja ningú reconeixeria el seu talent. També una referència al premi en l’incipient currículum d'algun escriptor novell. Fins i tot vaig trobar una llarga entrevista a una dona que consideraven una estrella local per haver quedat semifinalista a un concurs internacional.

Oscil·lant entre la indignació personal i la condescendència més horripilant, em vaig preguntar si seria correcte avisar-los. Qui és que no pagaria per acomplir el seu somni? Tot i això, crec que és molt trist viure una mentida. A més, no tinc ni el dret ni el deure de protegir ningú. Si de cas, que s'enganyin ells mateixos.

I és que, si hi penses, aquesta mena d'estafa s'alimenta de la pitjor part dels escriptors. Res millor que una cosa així per abaixar-se a un mateix del pedestal, entendre que res no és gratuït al món de les lletres i que, a més a més, els afalacs sempre surten massa cars.
Ja sap que la justícia poètica sempre té una costat amargant.

Que te follen - La cabra mecánica


Enllaços:
La web del Centro de Estudios Poéticos
Un testimoni
Un forum al respecte
Un noi que es presenta a la suposada adreça física del Centre
Una afectada aliena al fet
Una altra