Literalment ( fragment de la novel·la )

La Marta s'havia convertit en la banda sonora de la seva vida. Era la seva imatge de fons, la seva melodia en soledat, el seu silenci, l'orquestra en els seus moments significatius, i fins i tot la seva música d'ascensor. Era també el reflex dels quadres de casa seva, la imatge de la tele apagada, la cara del mirall quan ell no mirava. Els seus pensaments es barrejaven amb el que ella hauria dit com abans ho havien fet les seves olors. Havien passat mesos i encara no li havia marxat de la pell. Buscava casualitats que li recordaven a ella i els hi donava voltes com si realment hi volgués trobar algun sentit. Quan li havia dit que no podría viure sense ella, mai no hagués pensat que seria d'una manera tan literal.

Rosana - Si tu no estás aquí

2 comentarios:

Esperanza dijo...

Hay una honestidad en transmitir los sentimientos literalmente, cada vez más difícil de conseguir pero existen esas honestidades.

Muy bonito, tu post.

Un saludo.

Rosa Ruiz dijo...

La poesía del fragmento transmite toda la añoranza amorosa de un (¿o una?) protagonista que sólo lo es en la medida en que ve, oye, recuerda, desea a Marta; un protagonista que cede su papel a una Marta omnipresente en una sinfonía de sentidos.

Una única cosa le podríamos pedir a este texto, por puro orden perceptivo: que cuando habla de melodías, de silencios, de música de ascensor, omita la referencia a la imagen de fondo, ya que ésta debiera estar lógicamente agrupada con los cuadros y el espejo.