Escriptors

La gent que escriu no tan sols existeix als llibres...
Ahir un noi em va mirar fascinat. No pas perquè se sentís atret cap a la meva persona particular, sinó pel fet que davant l'avorriment i la son em vaig armar amb paper i ploma per fer una mica de mala literatura matinal. Un gest tan i tan natural a la meva vida el va desconcertar profundament, i em va mirar com si ell i jo fossim de planetes diferents.
Jo, excitada per un interès tan exòtic, vaig exagerar els meus amaneraments a l'hora d'escriure, fent-me l'interessant per vocació exibicionista i per narcisisme teatral. No va ser fins gairebé el final del trajecte que vaig pensar que li podia haver escrit alguna cosa i donar-li abans de baixar. Però potser hagués estat una mena d'heretgia trencar el clima d'irrealitat de l'escena.

Per uns moments, em vaig sentir com el personatge de la seva història, una història que va escriure ell mateix amb els ulls, sobre el suport de la seva silenciosa atenció.

Yann Tiersen - La valse d'Amelie